Novel·la amb una decidida i encertada voluntat d’actualitat
i realisme: Des del escenari geogràfic i físic de la peripècia –un
d’aquests nombrosos edificis antics i més o menys emblemàtics reconvertits en
centres de salut, balnearis, centres d’ oci-,
a les controvèrsies ètiques que planteja -el debat ideològic sobre la
recerca amb cèl·lules mare, l’ auge i la rendibilitat de la cirurgia plàstica i
la estètica en una societat que divinitza la joventut-, passant por la
impunitat de determinades ONG sense control, -compartida o no amb fundacions
sorgides arran de trastorns mèdics soferts per una personalitat adinerada-, per
no parlar dels cada vegada més confusos límits entre allò públic i privat. Tot plegat en un context de crisi i retallades
sanitàries que, com a la vida real i quotidiana, no afecta a determinats
projectes estrella.
Immediatament arriba la presentació dels personatges
que igualment estan dotats de trets
“actuals”: la depressió de Diana, els vaivens
del seu expedient acadèmic, la pertinència de la filla a una ONG, la
fulgurant carrera professional del seu marit, cirurgià plàstic, íntimament lligada
a l’ alternança del poder polític al país, etc. Aquest és, probablement, un dels
majors encerts de la novel·la i l’element que podria diferenciar-la d’altres semblants.
Destaca el personatge de Diana, el paper que juga en un matrimoni del que se sent
decebuda, la seva actitud de dona vulnerable, i en cert sentit, submisa. Descriu
una relació de parella molt versemblant, y sobretot descriu a un ésser humà,
una dona a qui aparentment li terroritza
perdre al seu marit, però que no dubta a enganyar-lo i ocultar-li informació
crucial quan ho considera oportú. Tots els personatges d’aquesta novel·la són
contradictoris i proporcionen sorpreses.
Mark, el company de laboratori de Diana, per exemple, és perfectament capaç de
separar la creuada moral que està portant a terme, del plaer de ficar-se al
llit amb una de les seves “enemigues”, i Claudi, el marit, a qui el lector aviat
s’adonarà que només el coneix a través de la opinió de Diana, tots
contribueixen a que la història tingui un plus de matisos i interès.
La autora manega amb fluïdesa l’estructura del relat i els elements de la
trama que li poden aportar agilitat,
amb diàlegs ben construïts amb un toc d’
ironia i la pressió psicològica
dosificada que Claudi exerceix sobre Diana. El resultat és una història a la vegada
convincent i inquietant.
Capítol apart mereix
tot el debat ètic. Des del centrat en els descobriments i possibilitats de la
ciència, fins al purament moral que
afecta a una societat que gasta ingents quantitats de diners per allargar la vida dels individus, mentre sembla que els
arracona quan comencen a sortir les primeres arrugues. Una societat que presumeix de ser
democràtica, i a la vegada ha oblidat
les normes bàsiques que distingeixen allò públic d’allò privat.
En resum, una novel·la actual i versemblant, amb personatges
amb clarobscurs, reeixits moments de
tensió en la línia del thriller, i conflictes tant sentimentals com morals
realistes, que funcionen, i que poden interessar a un públic ampli.
No hay comentarios:
Publicar un comentario